dissabte, 13 de gener del 2024

Aubinyà (Auvinyà) - Andorra

Auvinyà, ubicat a Andorra, és un pintoresc poble de propietat privada amb una rica història que es remunta al segle IX.

Segons l'últim cens, compta amb aproximadament 238 habitants, cosa que el converteix en una comunitat petita però vibrant.

L'any 2006, la família Fiter, propietària d'Auvinyà, va iniciar un projecte ambiciós de construcció d'una urbanització que recrea l'aparença d'un autèntic poble medieval andorrà.

Les "cases pairals", antigues estructures del poble, es van unir a aquesta iniciativa, cosa que va donar lloc a un lloc emblemàtic que ha atret més de 20 famílies per viure-hi.

Una característica notable d'Auvinyà són les torres medievals i els ponts romànics, que afegeixen un aire de misteri i encant històric al lloc.

Una característica notable d'Auvinyà és l'escultura de la Dama Blanca, una figura que forma part de la llegenda andorrana que explica la història de com una dona va lluitar valentament per la independència del poble andorrà davant del poder feudal.

La Dama Blanca és una figura mítica a la mitologia dels Pirineus, que pot representar una fada, una bruixa o l'esperit d'una dona morta en un castell, cosa que afegeix un toc de folklore i misteri a la història d'Auvinyà.

Al seu terme hi ha l'església de Sant Romà Aubinyà.

A més a més de la seva història i arquitectura, Auvinyà també ofereix un entorn natural impressionant.

Envoltat de muntanyes i paisatges pintorescos, el poble ofereix als seus residents i visitants l'oportunitat de gaudir de la bellesa de la natura als Pirineus.














































dimecres, 7 de desembre del 2022

Santuari de la Mare de Déu de Lorda (França)

El Santuari de Lorda (Lourdes en francès) és un centre de pelegrinatge d'ençà que Bernadeta Soubirous afirmà, el 1858, que se li havia aparegut una dama identificada com la Verge Maria a la gruta de Massabielle. Les autoritats eclesiàstiques van admetre les aparicions i des del 1907 se celebra la festa l'11 de febrer a tota l'Església Catòlica.

Al costat de la gruta on Bernadeta Soubirous va tenir 18 visions el primer que es va construir va ser la Basílica de la Immaculada Concepció, i després s'ha edificat la Basílica de Nostra Senyora del Rosari i la Basílica de Sant Pius X. L'àrea que la compon té 52 hectàrees amb 22 llocs de culte. Amb dades del 2010, la visiten 6 milions de persones l'any. Entre aquests pelegrins n'hi ha més de 100.000 que arriben de les diverses Hospitalitats de la Mare de Déu de Lourdes. A Catalunya hi ha diverses d'aquestes hospitalitats.

L'aigua de Lorda brolla d'una font al mateix lloc on va ser descoberta per Bernadette. La font original es pot veure a la Gruta, il·luminada des de baix i protegida per una pantalla de vidre. Els pelegrins beuen aigua de Lorda a causa del seu reputat poder curatiu. S'accedeix a l'aigua des d'aixetes individuals situades entre la gruta i els banys, l'aigua de Lorda va ser analitzada a fons per químics independents el 1858 i el 1859 i no sembla tenir un poder latent de curació i no té propietats científiques ni medicinals especials . Malgrat això, l'aigua és un símbol fort de devoció per als pelegrins de Lorda i molts compren estàtues i rosaris contenint vials petits d'ella i emporteu-vos-hi grans envasos de plàstic.






























































En contrast amb la grandesa de la plaça del Rosari i les diverses basíliques, la gruta de Massabielle, on van tenir lloc les visions de santa Bernadette, és molt senzilla i crua. El recés de la gruta no està decorat, tot i que s'hi ha col·locat un altar de pedra simple i un faristol perquè es pugui celebrar la missa. A sobre del recés principal hi ha el nínxol on van tenir lloc les aparicions i ara es troba l'estàtua de Fabisch. Un gran suport d'espelmes al costat de l'altar es manté cremat durant tot l'any. Durant la temporada de pelegrinatge, se solen celebrar dues misses de pelegrinatge cada matí a la gruta. 

Es diu que la font que Bernadette va excavar es pot veure a la part posterior de la gruta, protegida per una tapa de vidre. Quan no se celebra la missa, els pelegrins poden passar per la gruta on és tradicional tocar les roques directament sota l'estàtua; de fet, tanta gent ha fet això que les pedres s'han polit. També a la part posterior de la gruta hi ha una caixa metàl·lica on es poden dipositar oracions o peticions escrites; es recullen diàriament i es cremen.